Fuente: https://www.uji.es/com/noticies/2024/9/1q/acte-obertura-curs-academic/
Rosalía Torrent Esclapés, catedràtica d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Història, Geografia i Art, ha estat l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2024-2025 que ha portat per títol «Art, poder polític i compromís social», en la qual ha reflexionat sobre la transcendència política que té l’art i la importància que aquesta activitat es realitze lliure de tot control polític. «Aquesta és una qüestió vital per a l’art i també per a mantenir la bona salut de les societats democràtiques», ha apuntat.
Així, Torrent ha explicat que l’art ha variat al llarg de la història les seues relacions amb el poder polític, amb amplis períodes en què va exercir una funció apologètica i de propaganda institucional del poder establit però també amb un potencial subversiu i de crítica social des de l’inici del segle XX.
En aquesta línia, la catedràtica ha mostrat alguns exemples de com l’activitat artística ha esdevingut un exercici de llibertat, una llibertat que és compatible amb el compromís social i que serveix per a reivindicar una societat més justa.
Com a exemples, ha presentat les obres que ha vist personalment i que li han causat més impacte en aquest sentit: Quadrat negre sobre fons blanc, de Kazimir Malèvitx, una declaració política d’intencions de l’artista que defensava un art que ja no estiguera al servei de la religió ni de l’Estat; el Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia de 2003, de l’artista Santiago Sierra, que cercava fer una crítica de la política d’estrangeria de l’Estat Espanyol; les obres sobre la mar Mediterrània de l’artista valenciana Isabel Oliver que reflexionen sobre les migracions; les fotografies de la francesa Claude Cahun, que va ser en la seua vida i obra una pionera en la deconstrucció del sistema binari masculí/femení; i l’obra El dolor en un mocador, de Regina José Galindo, sobre la violència en raó de gènere.
Finalment, Rosalía Torrent ha assenyalat que «encara que l’art siga una acció política ha de romandre a resguard de qualsevol intent de control i censura per part del poder polític. L’art és una eina poderosa, pot emocionar, indignar i, sobretot, obrir nous horitzons, per això el poder polític aspira a controlar-ho». En aquest sentit, ha conclòs que «el poder polític ha de secundar i fomentar la creativitat artística perquè és un valor en si mateixa, no perquè genere productes coincidents amb la seua ideologia i aquesta hauria de ser una de les màximes que guiaren una autèntica política cultural».